Amistats que neixen després d'un incendi

Open Homes ara és Airbnb.org

El programa Open Homes a Airbnb s'ha convertit enAirbnb.org, una nova entitat sense ànim de lucre segons l'article 501(c)(3) de la legislació dels Estats Units. Gràcies per formar la comunitat d'Open Homes amb nosaltres. Tenim moltes ganes que participis en aquesta nova etapa.

Era el 8 de novembre del 2018, al matí. La Melissa Johnson estava embarassada de més de vuit mesos i descansava al llit mentre els seus fills es preparaven per anar a l'escola. Recorda que el seu marit i la seva filla parlaven del cel, que es veia de color taronja, i deien que potser s'havia calat foc al poble del costat.

Al cap de mitja hora, la Melissa va rebre una trucada de la seva filla. «Em va dir que havien suspès les classes. Llavors em vaig aixecar i vaig veure el cel. Em vaig quedar de pedra», explica la Melissa. «Tenia un color vermell i ataronjat. Semblava el dia del judici final. Després ja vaig veure com la cendra anava caient per tot arreu».

La Melissa i en Trevor, el seu marit, havien viscut 14 anys a Paradise, Califòrnia, i s'havien mudat tot just una setmana abans que comencessin els incendis forestals que van devastar la zona. «Aquell matí vaig tenir un pressentiment, així que vaig decidir fer les maletes, agafar la família i marxar pel que pogués passar, per poder estar tots sans i estalvis.»

A més de la Melissa, en Trevor i la canalla, agafar la família volia dir també prendre el pare d'en Trevor, dos grans danesos, un caniche toy, un gat i un conill. Van carregar dos cotxes i la Melissa va anar corrents a buscar la canalla.

«La gent estava fora de si, tothom agafava el cotxe i fugia conduint com un boig. Era una escena típica de pel·lícula. No t'esperaries haver de passar per aquest tràngol i ser testimoni d'una situació tan esfereïdora. Les flames cremaven pertot: a l'esquerra, a la dreta, a davant, a darrere. La sensació que vaig tenir en algun moment va ser que anava de pet al mig de les flames i no sabia ben bé cap a on havia d'anar. Vaig plorar tota l'estona.»

Finalment, la família va poder arribar a la ciutat de Chico. Allà es van poder quedar a casa de la germana de la Melissa, però vivia en un pis d'una habitació i ja acollia quatre famílies. «En total, érem 15 persones i 18 o 19 animals», diu la Melissa. «La meva mare va dormir al cotxe, però així i tot, l'espai era molt reduït. Quant devia fer, el pis? 50 metres quadrats? A més, jo estava embarassada i no m'hi trobava gens còmoda. Era conscient que havíem de buscar alguna altra cosa.»

Al cap d'uns dies que comencessin a cremar els boscos, la Cinde Dolphin va anar a l'església. Aquell dia el pastor parlava del fet d'implicar-se i de donar-ho tot. «Deia que no ens havíem de quedar al marge de les coses, sinó posar-nos-hi fins als colzes perquè la vida tingui sentit», ens explica la Cinde, una emprenedora de Sacramento, Califòrnia.

La Cinde sempre havia fet tasques de voluntària i ja col·laborava amb els grups de joves de l'església, fent de mentora d'un adolescent en situació d'acollida i organitzant esmorzars per a persones sense llar, entre altres activitats. «Mentre escoltava el sermó, pensava que a tocar de casa, al comtat de Butte, s'hi havien produït uns incendis forestals terribles i que jo no hi estava fent res. Portar-hi mantes i samarretes és molt lloable, sí, però com puc ajudar realment aquesta gent a sortir-se'n?»

Es va posar en contacte amb el cos de bombers local, que la va remetre a Open Homes. La Cinde no havia allotjat mai ningú a través d'Airbnb i, a més, viu de lloguer a Sacramento en una casa que té annexa una caseta per a convidats. Amb el permís dels propietaris va netejar l'espai i el va anunciar a la pàgina d'ajuda en cas de catàstrofe del programa Open Homes.

«En menys d'una hora», diu, va rebre un missatge de la Melissa. «No oblidaré mai les primeres paraules d'aquell missatge: "Que Déu et beneeixi". A continuació, la Melissa va descriure la seva família: un nen d'11 anys, el marit i el sogre, que tenia una discapacitat. Llegeixo el que em va escriure: "Ara mateix estem en plena desesperació. Som una família petita i tenim dos gossos. Som conscients que per a tu potser és un problema, però si no hi tens cap inconvenient, ens encantaria poder-nos allotjar a casa teva. Per cert, estic embarassada i ja faig una bona panxa." Les seves paraules em van arribar al cor. Vaig pensar que era impossible dir-los que no.»

La Cinde va respondre immediatament i en menys de 24 hores la Melissa i la seva família van arribar a Sacramento. Era la primera vegada que allotjava algú a casa seva i recorda que va sentir tot un cúmul d'emocions. «Estava feta un sac de nervis, perquè mai havia obert les portes de casa a gent que no coneixia. Quan van trucar a la porta i els vaig anar a obrir, vaig pensar: "Tant de bo que no m'equivoqui. Soc una dona soltera, visc sola en aquesta casa, potser no ha estat la decisió més encertada...". Però en el precís instant que vaig obrir la porta i vaig veure la Melissa, vaig saber que estava fent el que calia.»

La Melissa també estava nerviosa. «No saps on et fiques, i ens havia costat molt assimilar un tràngol tan bèstia i dolorós i refer-nos-en», explica. «Per sort, la Cinde, amb el seu somriure, ens va ajudar a veure-ho tot millor i ens va fer sentir com a casa. Es veia de lluny que té un cor molt gran.»

La Cinde ho havia preparat tot perquè la família se sentís com a casa: els havia posat a punt tovalloles netes i un parell de calefactors i els havia preparat xocolata calenta a la caseta per a convidats. «Només vaig mirar de fer una previsió de tot el que fa més falta quan et trasllades a una casa nova i aleshores em vaig plantejar: bé, i ara, què faig?»

La Melissa i la Cinde havien estat parlant per missatge de la logística, així que la Melissa ja sabia què es trobaria quan arribés a ca la Cinde. «La Cinde ens va avisar que estaríem una mica estrets, però que si a nosaltres no ens importava, a ella, tampoc. Per part nostra pensem que si hi posem bona voluntat, tot acaba rutllant. Hi havia un llit niu fantàstic i el bany era petit però de primera. Tot era molt bonic. Realment, malgrat les distàncies, em vaig sentir com a casa.»

La Cinde, a través de Facebook, va fer saber als seus amics que havia acollit a casa seva una família que ho havia perdut tot a causa dels incendis forestals. Els veïns de seguida es van arremangar i els van portar sopar i els amics els van dur bolquers, roba i un parc de jocs per al nadó que havia d'arribar. «Els meus amics es van bolcar a ajudar-nos», ens explica la Cinde. «Penso que la sensació que et provoca és més gran si coneixes la família que ajudes. A la gent li agrada saber de primera mà que deixa empremta en la vida d'algú.»

La família de la Melissa només va passar tres nits a ca la Cinde fins que van trobar un pis més definitiu, però durant aquest temps ja va poder descansar i planificar el futur immediat. «Esperava trobar-me'ls desencaixats i molt angoixats», diu la Cinde, «i, en canvi, la mentalitat amb què van arribar va ser de "Gràcies. Intentem assimilar això que ens ha passat i estem contents de tenir un lloc on poder-ho fer". Va ser una oportunitat per pensar les coses amb calma i encarrilar el futur, per adonar-se que, pas a pas, se'n podien sortir.»

Avui, la família de Melissa viu en un pis a Carmichael, a uns 20 minuts de casa la Cinde. La petita Annette va néixer cinc dies després que s'hi traslladessin. La Cinde i la Melissa s'escriuen tot sovint per explicar-se com els va tot i la Melissa li envia fotos de la nena.

Fa poc, la Cinde va contractar la Melissa perquè fes difusió dels seus productes a la petita empresa que dirigeix. D'aquesta manera, la Melissa té una feina a mitja jornada que li permet cuidar la seva filla. La Melissa descriu la Cinde com «una persona especial, una persona que m'ha marcat. No oblidaré mai la seva amabilitat i tot el suport que ens va donar. Ara que ja ha passat tot, la continuem tenint al costat i sempre que ens cal ens dona un cop de mà.»

La Melissa i en Trevor encara es pregunten com i quan refaran la seva vida a Paradise, però en qualsevol cas, no es plantegen tornar-hi a curt termini. «No entenc el concepte de llar de la mateixa manera ara que abans dels incendis», reconeix la Melissa. «Una llar, per a mi, és on tens la família, així que, en realitat, pot ser a qualsevol lloc».

Forma part d'una comunitat en ple creixement que ensenya el poder de compartir en moments de necessitat.

La informació que conté aquest article pot haver canviat des que es va publicar.